L'efecte placebo és un fenomen en què algunes persones experimenten una millora percebuda en la seva salut o símptomes després de rebre un placebo o tractament 'fals', que no té intenció terapèutica.
La connexió ment-cos és poderosa i l'efecte placebo és un exemple perfecte d'això. La creença que un tractament funcionarà a vegades pot ser suficient per causar una millora en la salut.
El llenguatge és un sistema de comunicació utilitzat pels humans amb l'ús de sons vocals, gestos i símbols escrits. És un aspecte fonamental de la interacció humana i les relacions socials.
Es creu que l'evolució de la parla va començar amb simples vocalitzacions dels primers homínids i va evolucionar amb el temps fins a les complexos llengües que utilitzem avui. La línia de temps exacta d'aquesta evolució segueix sent un tema de debat entre els científics.
El rellotge biològic, també conegut com a ritme circadià, és un sistema intern que regula molts dels nostres processos fisiològics, incloent el son, el metabolisme i la producció d'hormones. Aquest rellotge és influenciat per senyals externes, com la llum i la temperatura.
El ritme circadià és controlat per un grup de cèl·lules nervioses al cervell anomenat nucli supraquiasmàtic (NSQ). L'NSQ respon a senyals de llum i foscor, ajustant el nostre cicle de son-vigília en conseqüència.
El microbioma humà és la col·lecció de tots els microorganismes que viuen en associació amb el cos humà. Aquestes comunitats consisteixen en una varietat de microorganismes incloent eucariotes, arquees, bacteris i virus.
Els bacteris en el cos humà són abundants i necessaris per a la nostra salut. Ajuden a digerir els nostres aliments, regulen el nostre sistema immunològic, protegeixen contra altres bacteris que causen malalties i produeixen vitamines, incloent les vitamines B i la vitamina K.
Les neurones mirall són un tipus de cèl·lula cerebral que respon igualment quan realitzem una acció i quan veiem a algú més realitzar la mateixa acció. Van ser descobertes per primera vegada a principis de la dècada de 1990, quan un equip d'investigadors italians va trobar neurones individuals en els cervells de micos macacos que es disparaven tant quan els micos agafaven un objecte com quan els micos veien a un altre primate agafar el mateix objecte.
Els humans compartim al voltant del 98.7% del nostre ADN amb els ximpanzés, els nostres parents vius més propers en el regne animal. Aquest fet sorprenent ha portat a molts a qüestionar com de semblants som a aquests primats.
Malgrat la petita diferència percentual, les similituds genètiques entre humans i ximpanzés són sorprenents. Ambdues espècies tenen el mateix nombre de cromosomes i molts dels mateixos gens.
Al llarg de la història, les epidèmies han marcat punts d’inflexió en la vida de les civilitzacions. Més enllà del seu impacte en la salut, aquestes crisis sanitàries han transformat societats, economies i fins i tot l’equilibri de poder entre imperis. Des de la Pesta Negra fins a la grip espanyola, aquestes malalties han deixat una empremta profunda en el curs de la humanitat.
Fa uns 160.000 anys, el món travessava una de les èpoques més hostils per a la vida humana: la glaciació del Plistocè Mitjà. Gran part del planeta estava coberta de gel, i les zones habitables es van reduir dràsticament. Les temperatures extremes i la manca de recursos van provocar el col·lapse de moltes poblacions d’homínids en diferents regions del planeta.
